Qui no se’n recorda
d’Alícia al País de les Meravelles? Probablement siga la pel·lícula més
estranya que Disney haja tret a la llum, encara més que les de Tim Burton (de
fet, la Alícia de Disney és més rara que la versió que va fer Tim Burton), que
ja és dir molt. Ni tan sols sembla que siga per a xiquets amb açò de: “Que li
tallen el cap!”.
Doncs, bé, sembla que
la pel·lícula de dibuixos era massa colorida i alegre per a alguns. Li faltava
sang, un ambient més sinistre i obscur, per a arribar a donar autèntic por. Per
això, el 6 d’octubre de l'any 2000 eixí un joc anomenat American McGee’s Alice,
del dissenyador de videojocs American James McGee. Però no parlaré d’eixe joc,
sinó de la seua segona part: “Alice: Madness Returns” (“Alice: la bogeria
torna”).
En aquest joc, Alice
està molt lluny de ser eixa alegre xiqueta rossa d’ulls blaus; és una
adolescent amb cabell obscur i ulls verds que sempre està trista; i no només
trista: està boja (l’Alícia dels dibuixos també devia estar-ho). De fet, el joc
comença amb una escena en què Alice està amb el seu psiquiatra. El motiu de que
no estiga bé de la ment és que, anys arrere, la seua casa es va incendiar i
tota la seua família (els seus pares i la seua germana) va morir, sent ella
l’única supervivent. Alice se sent culpable i es pregunta si fou ella qui va
causar l’incendi; per tal de recuperar els seus records, ha d’endinsar-se en el
seu País de les Meravelles. El problema és que, com que el País de les
Meravelles és un producte de la seua ment, al estar boja i plena de sentiments
de tristesa i culpabilitat, el seu país imaginari està “trencat”. Les criatures
que haurien de ser adorables s’han convertit en monstres macabres, i els
paisatges que haurien de ser bonics, són totalment tètrics.
Així, el joc consisteix en una aventura pel País de les Meravelles, derrotant monstres i superant trampes i trencaclosques, per a aconseguir que Alice recorde, amb l’ajuda d’un gat risó un poc estrany i d’un barreter no molt simpàtic, el que ocorregué la nit de l’incendi.
Encara que, per
desgràcia, no vaig passar-me el joc, vaig jugar el suficient per a saber que
m’encanta. Si us agraden el jocs un poquet macabres, sàdics, tètrics, tristos,
tràgics... us recomane, sense cap dubte, Alice: Madness Returns.
