Sempre al teu costat, Hachiko

Disculpeu-me, però aquesta vegada també deixaré l'anime per a un altre dia. Hui vull parlar sobre una pel·lícula que s'anomena "Sempre al teu costat, Hachiko" ("Siempre a tu lado, Hachiko" en espanyol; "Hachiko: A Dog's Story" en anglés). És un drama dirigit per Lasse Hallström i escrita per Stephen P. Lindsey, i protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer. Està basada en la història real del gos japonés Hachiko Monogatari. A Japó hi ha una estàtua en commemoració a aquest gos.

És el nét de l'amo del gos qui narra la història: Parker Wilson (Richard Gere) troba un cadell de la raça Akita provinent de Japó. La caixa on anava el gos es cau i ell s'extravia en l'estació de tren. Parker porta a Hachi (així és com s'anomena el gos, ja que ho posa en el seu collaret) a casa. Com ningú reclama a Hachi, la família decideix quedar-se amb ell, ja que a més fa molt feliç a Parker. Anys després, Hachi i Parker han desenvolupat una gran amistat.

Hachi es nega a fer coses habituals en un gos, com jugar o portar-li la pilota al seu amo. Aquest fet li sembla estrany a Parker, per això li pregunta a un home que entén sobre aquest tema, qui li diu que Hachi no farà això si no és per un motiu especial.

Un dia, quan Parker es va al treball (cosa per a la que té que agafar el tren) Hachi li persegueix fins a l'estació i es nega a tornar a casa, fent que Parker tinga que anar amb ell i després tornar a l'estació. A l'hora d'arribada de Parker, Hachi es va corrent a l'estació a esperar-li. Finalment, Parker deixa que Hachi vaja amb ell tots els dies fins l'estació. Hachi sempre torna a l'estació per a esperar al seu amo. Fins que un dia, Hachi no vol anar, per tant, Parker va a l'estació sense ell, pero Hachi aconsegueix alcanzar-li alcanzarle i li porta la pilota. Eixa és la primera vegada que Hachi juga amb Parker. Desgraciadament, eixe dia Parker pateix una parada cardiorrespiratòria que li causa la mort durant una classe.

Però Hachi continua esperant tots els dies a Parker, a pesar de que no dóna senyales de vida. Se'n va a viure amb la filla de Parker, que ha format una família, però s'escapa per a anar a l'estació i després intenta tornar a la seua antiga casa, on ja habita altra gent. Per tant, Hachi decideix quedar-se a viure a l'estació, on s'alimenta del menjar que li dóna un venedor ambulant que era amic de Parker. Hachi dorm davall dels vagons d'un tren avariat i continua esperant. Finalment, Hachi es fa vell i es debilita fins que arriba la seua mort.

La filla de Parker li conta la història al seu fill, qui té també un Akita anomenat Hachi, quan té deu anys d'edat. Quan en el col·legi tenen que parlar sobre els seus herois, ell parla de Hachi, qui, amb el seu avi, li va ensenyar el significat de la lleialtat i l'amistat.

A mi m'agrada moltíssim aquesta pel·lícula. La vaig veure fa un temps i vaig estar a punt de plorar, però no ho vaig fer perquè l'amiga amb la que la vaig veure no semblava immutada i em donava cort. En definitiva, se la recomane a tot el món.